Sinto, nieto y biógrafo de Sofío Madariago

Sinto Madariago Tudurí va néixer a Ciutadella, Menorca, l’any 1.959. És un de tants néts il·legítims que el fèrtil i promiscu Sofío va deixar en aquest món. És fill de la difunta Mariona Madariago Tudurí, mare fadrina, nascuda accidentalment de la relació entre Sofío i la seva amant menorquina Cornèlia Tudurí.

Sinto, amb dotze anys, llegint l’obra del seu padrí.

Quan la seva mare morí, en Sinto era encara molt tendre, just tenia vint-i-un anys. No sabia qui era el seu pare i l’únic familiar que tenia era el seu oncle Damià Madariago, però aquest bon home passava més temps al sud de França que a Menorca. Així doncs, el pobre Sinto va quedar amb tot el llegat del seu padrí. Si per ell hagués estat, se n’hauria encuidat que aquella obra inèdita fos publicada. Però la carta que deixà en Sofío poc abans de suicidar-se era ben clara: encara era massa prest per publicar res de la seva obra. A Sinto, un jove que de dia estudiava perruqueria per correspondència i per la nit feia de porter a una casa de cites, li corresponia custodiar tot aquell material. I ho va fer amb molt de gust. 

Sofío Madariago, poeta injustament oblidat i padrí de Sinto.

Als vint-i-dos anys, cansat de fer de porter per Ciutadella, abandonà Menorca i partí cap al sud de França, a la ciutat de ????????. Era l’any 1.981. En el viatge d’anada, l’acompanyà en el vaixell l’obra inèdita del seu padrí. Allà va fer feina per al seu oncle a la fàbrica de botelles de colònia durant uns mesos.  Cansat de la colònia, i de la duresa de la feina, va canviar d’ofici. Aprofitant els seus coneixements de perruqueria, va entrar a treballar com a perruquer als estudis francesos de cinema pornogràfic FRANSEX. Al rodatge de “Tous sur ma mére” -Tots sobre la meva mare-, va fer-se amic de l’actriu que feia el paper de mare, Adolphine Girault (encara que el seu nom artístic era “Granmere Amour” -Padrina Amor-). Adolphine li contà que quan Argèlia era colònia francesa, trenta anys abans, ella, que llavors era una joveneta, havia conegut a un exiliat espanyol anomenat Sofío. Li explicà que Sofío i ella havien compartit qualque nit de passió. Sinto no s’ho podia creure, aquella senyora havia conegut el seu padrí. Sinto, extasiat, decidí que havia de partir immediatament cap a la “Ruta Sofío”. El punt de partida era la ciutat on aquest havia nascut: Almería. L’entrada a Espanya no va ser fàcil. Tot i que ja hi havia democràcia des de feia unys anys, va entrar-hi amb un autocar carregat de seguidors francesos que anaven a veure jugar la seva selecció als mundials que se celebraven a Espanya aquell any. Durant el llarg camí d’autocar, va fer amistat amb un d’aquells seguidors, un francès d’orígen espanyol, que compartia el seient de devora. Aquest no s’aturava de parlar i en Sinto ja estava cansat d’escoltar-lo fins que aquell li digué el seu nom: Jean-Claude Madariago. Jean-Claude li explicà que era fill d’exiliats espanyols. Els seus pares, d’Almería, s’havien refugiat a França durant la Guerra Civil. No podia ser casualitat, pensà un meravellat Sinto. Aquells refugiats tenien el mateix llinatge que Sofío i compartien ciutat d’origen. Allò no podia ser ver, era una experiència mística, un missatge des d’una altra dimensió, l’esperit del seu padrí… Havia de seguir aquella pista que el destí li parava. De sobte, Sinto tengué molt d’interès per les paraules d’aquell xerraire. L’escoltà amb molta atenció. Jean-Claude li explicà que el seu pare havia nascut a finals del segle XIX i que als seus 97 anys conservava un cap molt clar i una salut envejable. El seu pare Dionisio Madariago, era fill d’un fuster alcohòlic que tengué cinc fills, tot i que el menor el va donar en adopció a un matrimoni. En Sinto, en sentir tot allò, no s’ho podia creure: tot quadrava amb l’autobiografia que havia llegit del seu padrí. Efectivament, Sofío havia estat el més petit de cinc germans i el seu pare era fuster i amic de la beguda. Aquell pesat era fill d’un germà gran de Sofío Madariago! Sinto tenia un gran dilema: o bé continuar el seu viatge fins a Almería per anar després fins a Algèria o bé fer passes enrere i tornar a TOULON a conèixer al germà de Sofío. No ho hagué de pensar molt. Havia de conèxier aquell parent llunyà anomenat Dionisio Madariago. Li demanà, li suplicà, li implorà, a Jean-Claude, que l’acompanyàs a conèixer son pare. Ja veurien els mundials per la televisió! En Jean Claude li respongué que amb molt de gust li’l presentaria, però que no feia comptes partir fins que l’equip on jugava el seu admirat Michel Platini es fes amb la copa del mundial. No podia perdre temps amb una competició estúpida mentre a qualsevol moment en Dionisio podia morir. Tanmateix, Sinto havia de resignar-se, estava clar que no podia partir cap a TOULON fins que França guanyàs la final dels mundials… o fos eliminada del campionat. Sinto, que en aquell temps estava molt interessat en els fenòmens paranormals i que era un fervent admirador d’Uri Geller, es posà amb contacte amb el professor Herbert T. Multon, un psíquic que deia tenir poders extrasensorials. El professor Multon es trobava, coincidències de la vida, a Espanya per veure jugar la selecció del seu país, ALEMANYA, i Sinto el contractà perquè amb els seus poders li provocàs un virus de panxa als principals jugadors de la selecció francesa: Platini, ?????, ???????? tot just abans de jugar el primer partit de la competició (contra HOLANDA). Lògicament, els poders del professor Multon no funcionaren i França gairebé arriba a la final dels mundials. Tot i el fracàs dels poders psíquics, Sinto no deixà de tenir fe en els fenòmens paranormals.

Dionisio Madariago, el germà de Sofío.

Finalment, Sinto aconseguí entrevistar-se amb Dionisio Madariago. La informació que aquest li lliurà el dugué primer a Almería, després a diversos llocs d’Espanya i, finalment, fins a Algèria. Aquest periple li dugué uns anys a Sinto, però fou molt fructífer quant a experiències i amb el seu coneixement de la vida i obra de l’admirat padrí Sofío. A més, durant els dies que va estar a TOULON, s’enamorà bojament per primera vegada a la seva vida de la neta de Dionisio i germana de Jean-Claude: Nicolette Narsusky, periodista científica i esposa de Jacques Narsusky, cirugià estètic. A Sinto no va incomodar-li que Nicolette i ell fossin cosins llunyans ni que ella fos casada. L’amor que professava Sinto no entenia ni de consanguinitat ni de compromisos previs. A Nicolette tampoc no li importava gaire, perquè el sentiment amorós era mutu. Decidiren escapar-se de TOULON i fer junts la “Ruta Sofío”.

A finals dels anys 80, una vegada que Nicolette i ell havien acabat les seves investigacions sobre la vida i obra del poeta, Sinto s’instal·là novament al cinema pornogràfic, aquesta vegada a Espanya. Es dedicà a compaginar la seva feina com a enginyer industrial per a una prestigiosa marca de màquines de cosir i a la direcció i producció de pel·lícules per a adults. Entre les seves obres destaquen “Sexo en la arena de Menorca”, “Arroz con almejas”,  “Pistoleras calientes” y “Orgía en el internado de señoritas”.

Sinto, en el rodatge de "Pistoleras calientes".
Sinto, en el rodatge de “Pistoleras calientes”.

Però el fracàs de la darrera pel·lícula, “Amigas para siempre”, estrenada l’any 1.992, va arruinar la seva productora i provocà la seva sortida del cinema per a adults. Al mateix temps, quan a l’empresa on treballava s’assabentaren que darrere del pseudònim de “Carmelo Strong” s’hi amagava el flemàtic enginyer Sinto Madariago, l’acomiadaren. Afortunadament, aviat trobà feina a una altra empresa, aquesta vegada destinada a la fabricació de peixeres tropicals.

Però, tot i això, aquesta nova etapa de Sinto era massa avorrida. Sinto, cansat de la monotonia, es va fer soci de l’AAB (Associació d’Avorrits de Barcelona). A partir d’aquest moment, viví diverses experiències summament emocionants organitzades per l’associació. Però un desafortunat accident a una activitat promoguda per ella (concretament, una visita amb crits i proclames antireligioses a un bar del barri de Triana, Sevilla), acabà amb diversos traumatismes. Possiblement, la idea d’entrar en aquell fervorós bar, cridar “¡Me cago en la Virgen del Rocío y en su puta madre!” i immediatament després escopir amb tota la seva energia sobre una imatge de la Verge no va ser la idea més brillant que va tenir com a membre de l’AAB, tot i que, de ben segur, va viure uns moments molt intensos gràcies a l’esmentada provocació flastomadora i heretge. És cert que l’esperava un company de l’AAB amb una moto en marxa ben davant la sortida del bar, però Sinto va travelar amb una cadira just abans de poder escapar. El company motoritzat sí que aconseguí fugir. Durant els sis mesos que Sinto estigué al llit de l’hospital, ordenà tot el material que havia recopilat sobre el seu padrí i començà a preparar un nou viatge per quan estigués recuperat per tal d’ampliar la informació.

Val més no fer segons quins actes provocadors si hom no té preparada la fugida.

En aquesta expedició que inicià l’any 1995, Sinto viví un seguit d’increibles aventures durant 40 mesos. Les peripècies viscudes en tota una vida de recerca ja eren tantes, que donaren per a una c0l·lecció de sis llibres  inèdits, acabats d’escriure l’any 1.999. Pocs mesos després de finalitzar el sisè , l’oncle Damià morí i, com que no tenia fills, el féu hereu universal.  Sinto heredà també la fàbrica de colònia i perfums a ??????????. Al principi, l’administrà des de França aquest negoci, però a l’any 2.001, cansat i milionari, tornà al seu pis de Barcelona, on viu actualment, tranquil·lament retirat i dedicat a la contemplació, amb la companyia de dos moixos, mitja dotzena de peixos de colors i un hàmster.  Avui, de de la seva jubilació prematura, aquest aventurer exenginyer industrial custodia encara tota l’obra de Sofío i s’ha posat en contacte amb la Asociación Almeriense de Amigos del Poeta Sofío Madariago per posar en marxa dos blogs; un en castellà, http://www.sofiomadariago.com; i l’altre en català, http://www.sintomadariago.wordpress.com; ambdós destinats a donar a conèixer la vida i obra de tan genial, i oblidat, poeta.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s